Tots sabem que el capitalisme actual funciona en base a la dualitat oferta vs. demanda. Per poder gaudir d’un producte o servei s’ha de pagar una quantitat en funció de l’escassetat d’aquest i el volum d’usuaris interessats en el producte o servei. En resum, es tracta d’una economia de l’escassetat. Si no hi ha tensió entre la oferta i la demanda, no hi ha mercat i no hi ha guany de capital.

En el cas dels béns digitals, on la còpia no té cost o té un cost marginal, aquesta escassetat només pot ser imposada de manera fictícia a través dels drets d’autor, sistemes DRM o més recentment promulgant lleis com SOPA/PIPA.

Què passa quan “hackegem” el sistema i oferim el contingut de manera lliure ? Passem a una economia de l’abundància i, entre moltes altres interessants conseqüències, apareixen festivals com el BccN, el Barcelona Creative Commons Film Festival, que es celebrarà del 10 al 13 de maig al MACBA. Part del festival s’ha finançat a través de Goteo.org

Reproduïm (copiem!) aquí, sota llicència CC BY-SA, un article de David García a Yorokubu que introdueix el festival.

---

Barrejar la creativitat amb vestits, corbates i lleis és una cosa com una anàlisi de sang: necessari per a qui tem per la seva salut, però incòmode, al cap i a la fi. Les pel·lícules depenien d’una gran inversió que només estava a l’abast de grans estudis que volien assegurar-se el control de cada moviment d’aquesta inversió. El món és un altre . Els creadors ja no depenen exclusivament d’un inversor de despatx que envia cada treball a recórrer un camí traçat fa dècades. Això ha creat una nova realitat per la qual aposta el BccN, el Barcelona Creative Commons Film Festival.

En algun moment, molt enrere en el segle passat, algú va decidir que en el món de l’art tot havia d’estar tancat i ben tancat. No obstant això, va passar una cosa molt interessant. Amb l’avanç de la tecnologia, els costos de producció d’obres creatives van caure espectacularment, es van crear plataformes d’exhibició i distribució mai abans vistes i el públic va començar a adonar-se com aquesta independència dels grans oferia productes més autèntics.

La nova realitat va fer necessari un marc de llicències més flexible que el “corsé” metàl·lic dels drets d’autor. Van néixer les llicències Creative Commons i, amb elles, es va redibuixar el panorama creatiu. A partir d’aquest moment, els creadors podrien disposar de les seves obres d’una manera més íntegra, eliminat a intermediaris innecessaris en el procés i, a més, podrien permetre que les seves obres seguissin vives en qualsevol altre procés creatiu que les fes créixer, mutar, evolucionar .

En un moment de tota aquesta història, Luis Román va pensar que calia evangelitzar la paraula del Creative Commons i va crear BccN , un festival de cinema que exhibeix exclusivament obres sota aquest tipus de llicències. “Creiem que la nova realitat digital potència una distribució més lliure i amb més possibilitats d’arribar al públic”, explica el creador del festival.

Tota la filosofia Creative Commons es lliga a un nou model de producció i distribució d’obres cinematogràfiques. “A través del crowdfunding, els sponsors i patrocinadors, el marxandatge o la venda de drets i còpies de la pel·lícula s’obtenen beneficis”, diu Román. “Una producció sota llicència Creative Commons pot ser de tan alta qualitat com qualsevol altre tipus d’obra”.

La visió aperturista es reflecteix també en la concepció del propi festival que té com a lema la frase ‘Copia aquest festival’. El mateix esdeveniment pot copiar-se, barrejar-se o distribuir-se en qualsevol lloc del món de manera gratuïta. “Nosaltres ens encarreguem de facilitar el material gràfic, les pel·lícules o el que sigui a ‘les còpies’ del festival. Ells decideixen si els canvien o l’adapten en funció de la data, lloc o públic “, explica Román. Ja s’han confirmat clons del festival a ciutats com Nova York, Toronto, Santiago de Xile o Bucarest.

L’edició barcelonina de 2012 es celebrarà del 10 al 13 de maig al MACBA i inclou l’estrena de No- Res, de Xavier Artigas o Esperant el Tsunami, de Vincent Moon, a més de curts, més llargs, concerts i conferències. La resta del programa per al 2012 es detallarà en els propers dies.